
En el día de hoy, 74 elementos patrimoniales de Mallorca se han encendido por los derechos humanos en el marco de la convocatoria hecha por el Consell Insular de Mallorca; Amnistía Internacional; el Fondo Mallorquín de Solidaridad y el IES Marratxí. Además, este año se han sumado a la iniciativa municipios de toda Baleares, Cataluña, Murcia, Comunidad Valenciana, Marruecos, Líbano y Túnez.
La primera en prender ha sido Sa Dragonera, que ha pasado el testigo a Cala en Basset y así sucesivamente todos los puntos hasta llegar al Castillo de Bellver de Palma, último punto del recorrido del encendido de torres, atalayas y talayots.

Antes del encendido de las señales de humo se ha leído el manifiesto, este año firmado por Maria del Mar Bonet bajo el título «que las canciones sean como llamas» y con el deseo de que «iluminen los caminos por tierra, mar y aire, haciendo de la vida un canto a la libertad y el coraje», ha informado el Consell de Mallorca en una nota. «Que nunca se apaguen y nos ayuden a encontrar los caminos por la paz», proclama el manifiesto de este año. «Querría cantar en nombre de aquellas mujeres que mueren en manos de sus torturadores y en su dolor no encuentran a nadie que las defienda», ha proclamado Bonet.
En el manifiesto, la cantante y compositora, hace menciones especiales por “tantas personas que mueren ahogadas en el mar, que se ha convertido en un cementerio marino” y por “aquellos que arriesgan su vida para ayudarles, frente a la vergonzosa posición de los gobiernos europeos”. La cantante también ha recordado a las personas represaliadas durante el franquismo y a quienes luchan contra lo que «quieren continuar oprimiendo al pueblo, su lengua y cultura catalanas, y los derechos humanos». «A medida que ayudamos a estropear la naturaleza y todos sus seres vivos tenemos más cerca el final de la tierra», advierte el manifiesto, que también reivindica «a médicos, cuidadores y científicos que luchan por ayudar en contra de esta pandemia»
Texto íntegro del manifiesto:
Voldria cantar en nom d’aquelles dones que moren en mans dels seus torturadors i en el seu dolor no troben ningú que les defensi.
“Tu cercaves una flor i vares trobar un fruit.
Cercaves una font i vares trobar un riu.
Volies una dona i trobares una persona…
i et sents desenganyat!”
(Edith Södergran)
Voldria cantar en nom de tantes persones que moren ofegades en el mar, que s’ha convertit en un cementiri marí. I per aquells que arrisquen la seva vida per ajudar-los, davant la vergonyosa posició dels governs europeus.
“Importa tenir les mans ben obertes,
i ajudar qui ve fugint de la guerra,
fugint del dolor i de la pobresa”
(Joana Raspall)
Voldria cantar en nom dels que varen morir durant la repressió franquista, defensant la terra. Pels que lluitaren contra la dictadura i els que lluiten contra els qui volen continuar oprimint el poble, la seva llengua i cultura catalanes, i els drets humans.
“Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?”
Que les cançons siguin com les flames de les alimares i il·luminin els camins per terra, mar i aire, fent de la nostra vida un cant a la llibertat i el coratge. Que no s’apaguin mai i ens ajudin a trobar els camins per la pau.
“Massa sang hi ha en les venes, per donar-la al sol i a l’aire,
massa vida hi ha en la terra per les vinyes i els sembrats,
que el glatir de melangia i la plàcida enyorança
no s’han fet pels pins indòmits ni pels vents descabellats!
Que els pins volen terra lliure i els vents criden: llibertat!”
(Fragment de “Salve” de Miquel de Palol – Ramon Muntaner)
Voldria cantar en nom de la nostra Serra de Tramuntana perquè la deixin viure en pau, i pels que l’ajuden cuidant els seus boscos, els seus animals i el mar.
Voldria cantar pels metges, cuidadors i científics que lluiten per ajudar en contra d’aquesta pandèmia. Cantar pels que entenen que si no cuidem el planeta no deixaran de venir els desastres.
Fragment de la Sibil·la:
“Gran foc del cel davallarà
mar, fonts i rius, tot cremarà.
Los peixos donaran gran crit
perdent son natural delit.
El sol perdrà la claretat,
mostrant-se fosc i alterat;
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor”
Cantant la Sibil·la interpreto els seus missatges i les seves profecies: a mida que ajudem a malmetre la natura i tots els seus éssers vius tenim més a prop el final de la terra.
Maria del Mar Bonet